La síndrome del rellotge parat
A vosaltres no us passa que hi ha dies en que el temps passa exasperàdament lent?
Miro el rellotge: les 14:20. Que extrany... ahir vaig fer exactament el mateix que avui i quan vaig acabar eren les 15. Avui només han passat 20 minuts.
Bé, treballo una estona, veig una mica la tele, llegeixo els diaris, vaig a arreglar una porta,... i... no potser.... les 14:55.. el meu rellotge de pulsera s'ha parat. Miro el de la paret... les 14:55. I el del ordinador i el de la màquna autoventa: las 14:55. Sembla que avui serà un dia mooooooolt llaaaaaaaaaaaaarg.
Quan te n'adones que tens la síndrome del rellotge parat, no pots evitar mirar de reüll constantment els rellotges del teu voltant, per descobrir amb resignació que facis el que facis només han passat 8 o 10 segons entre cop i cop d'ull.
De vegades, quan la síndrome és molt forta et quedes envaladit mirant l'hipnotitzant moviment de l'agulla que marca els segons. Imparable, rítmica... tiiiiic, taaaaac, tiiiiiiiiiiiiiiic, taaaaaaaaaaaaaaaac. I això és el pitjor que et pot passar, perquè aleshores estàs irremediablement acabat.
La veritat és que no és per prendre's-ho a broma. És una síndrome molt perillosa. Si l'agafes a casa, no tant.. com a molt t'avorreixes. Però segons uns estudis realitzats l'any 2003 per la Universitat de Massachussets, la síndrome del rellotge parat és la segona causa de mortaldat a la feina després d'electrocutar-se amb la màquina de cafè. Tenen especial perill treballadors en contacte amb els mitjans de transport (jo per exemple, en un moment de desesperació em podria llançar a les vies amb facilitat), la construcció (que fàcil és ficar el cap dins la cimentera), cuiners (masses utensilis punxants a la seva disposició), etc.
Per desgràcia, a part dels intrèpids massachussins, no és un síndrome gaire estudiat. Així que no hi ha cremes, xarops o vacunes per pal·liar els símptomes. Tot i així tenim un consol. La síndrome del rellotge parat que apareix en hores laborables, acostuma a desaparèixer miraculosament al acabar la jornada. Així que jo he pensat una solució: Per no patir-lo només cal deixar de treballar :-)
